Tomás Mais, brasiliano de cabeça chata, co-fundador da R.A.U.L. (Red Anarco Utopista Libre), acredita que a União Carnavalesca do Brasil Futebol Clube (Bovespa:BRA69) poderia ser refundada com um modelo pseudoutópico de Democracia Direta. Enquanto isso, planta árvores.

sexta-feira, 14 de maio de 2010

Amor i Diversió.

Manifest d’Els Gnomos (13-05-1982)

El 13 de maig de 1982, a Palma (Mallorca), el col·lectiu llibertari Els Gnomos llança el seu «Manifest de presentació», un decàleg de principis. El grup hi actuava des de feia un parell de mesos, però aquest manifest és la seva presentació oficial. Els Gnomos estava format inicialment per un grup d'universitaris llibertaris amb una peculiar forma de veure la lluita política, que per a ells havia de ser una lluita lúdica: acudien disfressats a les manifestacions, llançaven minúscules paperines amb missatges càustics, feien actuacions de teatre de carrer, pintades surrealistes amb betum, happenings, animació infantil, petits sabotatges, provocacions als partits polítics establerts, etc. El grup es va dissoldre en 1987 quan va canviar d'estratègia i es va integrar en el naixent Ateneu Llibertari Estel Negre que va ajudar a crear.
***
Transcripció del Manifest tal qual, amb faltes i tot
***
Ciutat de Mallorca, 13 de Maig de 1982
MANIFEST DE PRESENTACIÓ
Som els gnomos: durant segles i segles hem viscut als immensos boscos que vestien totes les terres, sempre hem viscut en petites comunitats bolet-gestionades, sense cap necessitat d’Estat-Exèrcit-Constitució-Frares-etc. Hem estat feliços amb dos lemes: Amor i Diversió.
Fa uns anys varem sortir del nostre paradís (Bolets i Pau) i ens varem donar compte de que la sortida del Sol no es veie a causa de la contaminació; el vell roure ja no hi era, ara hi havia una urbanització; el riu ja no tenia peixos i havia tornat de color gris; els homes es barallaven entre ells; les balenes fetes sabons; persones treballant fins morir, deixant-se conduir per gents de constitució muermofilique, les seves ments no tenen idea de lo que era la Diversió.
La Terra no pertany a l’home, es l’home que pertany a la Terra.
Noltros, els gnomos, veient la situació existent a redós nostro, hem decidit deixar el nostres bolets i sortir a l’urbe per a fer la nostra i la vostra revolució, la Revolució Divertida.
El nostre manifest de lluita es el següent:
1º) M’os declaram un moviment de mases que no s’aturarà fins la construcció d’una societat divertida mitjançant una rev. Divertida.
2º) No aceptam mètodes violents, polítics, religiosos, burocràtics, etc., només aceptam el mètode divertit.
3º) Revindicam la Terra com a paradís natural , esteïm en contra de qualsevol agresió contra ella.
4º) Rebutjam, per tant, tot tipus d’Estat, Exercit i demés muermos institucionals.
5º) Ens mantenim al marge del treball, perquè manté un sistema adormidor de persones. Dret a la mandra.
6º) Postulam la total allliberació sexual. El sexe es bo per naturalessa.
7º) Passam de les arts enllaunades, volem un art total a qualsevol banda.
8º) El seny existeix per desgracia, noltros esteim per la locura.
9º) Exigim la legalització de tot, que cada un faci lo que l’hi passi pels ovaris/ous.
10º) Tu mateix!!!
Besau-vos
Els Gnomos

sábado, 8 de maio de 2010

O que é poesia?

Em entrevista no livro/entrevista "O que é poesia" Augusto de Campos (Poeta) ao ser perguntado sobre sua definição do seria a poesia afinal afirma:

Respondendo à pergunta " o que é música? " Shoenberg saiu-se com esta historinha:

Um cego perguntou ao seu guia: - Como é o leite?
O outro: - O leite é branco.
O cego: - E o que é esse " branco "? Me dê um exemplo de algo que seja " branco "!
O guia: Um cisne. Ele é totalmente branco e tem um pescoço longo e curvo.
O cego: Pescoço curvo? Como é isso?

O guia, imitando a forma do pescoço do cisne com o braço, fez com que o cego o apalpasse.

O cego: " Ah! Agora sei como é o leite "...

domingo, 25 de abril de 2010

terça-feira, 20 de abril de 2010

Utopia

Island where all becomes clear.

Solid ground beneath your feet.

The only roads are those that offer access.

Bushes bend beneath the weight of proofs.

The Tree of Valid Supposition grows herewith branches disentangled since time immemorial.

The Tree of Understanding, dazzlingly straight and simple,sprouts by the spring called Now I Get It.

The thicker the woods, the vaster the vista:the Valley of Obviously.

If any doubts arise, the wind dispels them instantly.

Echoes stir unsummonedand eagerly explain all the secrets of the worlds.

On the right a cave where Meaning lies.

On the left the Lake of Deep Conviction.
Truth breaks from the bottom and bobs to the surface.

Unshakable Confidence towers over the valley.
Its peak offers an excellent view of the Essence of Things.

For all its charms, the island is uninhabited,and the faint footprints scattered on its beachesturn without exception to the sea.

As if all you can do here is leaveand plunge, never to return, into the depths.

Into unfathomable life.

By Wislawa Szymborska
From "A large number", 1976 Translated by S. Baranczak & C. Cavanagh

O códice da revolução 2

Assim se refere Carl Gustav Jung à aguardada edição em que ele descreve suas visões.
Por Carlos Byington


O Livro Vermelho foi resultado da compilação dos livros negros nos quais Carl Gustav Jung escrevia seus sonhos e rascunhava anotações e desenhos. O método da imaginação ativa desenvolvido por Jung consiste em conversar com figuras desconhecidas surgidas em sua imaginação e sonhos a fim de descobrir o significado dos símbolos. Jung chamou a imaginação ativa de psicose artificial, já que é análoga ao que acontece nas alucinações psicóticas. A diferença é que a pessoa normal pode praticar este método para o autoconhecimento. Um exemplo da imaginação ativa no primeiro livro do Livro Vermelho foi a série de visões tidas por ele do profeta Elias e de Salomé, reproduzido a seguir.

Numa noite em que eu pensava sobre a existência de Deus, vi uma imagem: um velho surgiu. Ele se parecia com os antigos profetas.
Ele perguntou: “Sabes onde estás?”
Jung: “Eu sou um estranho aqui. Quem és?”
Profeta: “Eu sou Elias e esta é Salomé, minha filha.”
Jung: “Mas ela não é a filha de Herodes, mulher sedenta de sangue?”
Elias: “Por que a julgas? Não vês que ela é cega? Ela é minha filha, a filha do profeta.”
Jung: “Qual milagre vos uniu?”
Elias: “Não foi milagre. Isto houve desde o começo dos tempos. A minha sabedoria e a minha filha são uma única coisa. A cegueira dela e a minha visão nos fizeram companheiros na eternidade.”
Salomé: “Me amas?”
Jung: “Como posso amá-la? És Salomé, um tigre, e tuas mãos estão ensanguentadas.Como eu poderia amá-la?”
Salomé: “Eu te amo…”
Jung: “Vá embora. Eu te tenho horror. Fera!”
Salomé: “Julgas-me injustamente. Elias é meu pai e conhece os mistérios mais profundos. As paredes desta casa são de pedras preciosas. As fontes têm águas curativas e os olhos dele veem o futuro. O que não darias por uma única visão do infinito que revela o que acontecerá? Não te parece o bastante para pecar?”
Jung: “A tua tentação é diabólica.”


A seguir, o epílogo ao livro, preparado por Jung em 1959:

Trabalhei neste livro durante dezesseis anos. Meu conhecimento da Alquimia em 1930 me afastou dele. O início do fim foi em 1928, quando Richard Wilhelm (missionário alemão que viveu na China e traduziu o I Ching e O Segredo da Flor de Ouro, um tratado da Alquimia chinesa) me mandou o texto da Flor de Ouro. Foi então que os conteúdos deste livro encontraram o seu caminho para a realidade e não pude mais prosseguir trabalhando nele. Para o observador superficial, tudo isto parecerá loucura. E teria sido se eu não tivesse sido capaz de absorver a força descomunal das experiências originais. Com a ajuda da Alquimia, pude finalmente organizá-las em um todo. Eu sempre soube que essas experiências continham algo de precioso e, por conseguinte, não soube fazer nada melhor do que transcrevê-las em um livro precioso, isto é, caro, e pintar as imagens que emergiram através da sua revivência da melhor forma que pude. Eu sabia como tal empreendimento era terrivelmente inadequado, mas apesar de muito trabalho e muitos desvios, permaneci fiel a ele, mesmo se outra possibilidade nunca…

(O texto original interrompe-se aqui. Jung morreu em 1961.)

Texto publicado em Carta Capital: http://www.cartacapital.com.br/app/materia.jsp?a=2&a2=10&i=6228